Concentració en memòria de Joan Liébana Tardío
En Joan Liébana Tardío era el nostre fill, germà, amic, company. La seva vida va ser-li arrabassada massa aviat, tan sols tenia 30 anys quan va morir en acte de servei. Tot just feia un temps havia entrat a formar part dels bombers de Vilanova i la Geltrú. Ple d'il·lusió per haver complert el somni de posar-se al servei de les persones, tan valent i entregat com era.
El 17 de juny de 2021, en Joan va entrar en una nau industrial on no hi havia persones en perill, a apagar un cotxe que cremava. Van sortir tots els bombers (4) que van entrar a apagar l'incendi però al Joan se'l van deixar a dintre. I no va ser fins una hora més tard, quan el foc estava extingit, que un bomber, que estava ventilant, es va topar amb el cos sense vida del Joan. De casualitat, se'l van trobar. El Joan va morir sabent que s'havien oblidat d'ell. Cap de les persones que l'estimàvem podem perdonar això.
El Joan va entrar a la nau amb el seu binomi i una altra parella de bombers de Sitges. Els binomis són dos companys que treballen en parella, sent un per l'altre suport i ajuda en tot moment. Se suposa que una part del binomi mai ha d'abandonar l'altre. Més tard va entrar el caporal. En total 5 persones van entrar. Al cap de 7 minuts van sortir-ne 4. El binomi del Joan no el va trobar a faltar mai. No es va complir ni el protocol de seguretat, ni el sentit comú, ni les normes més bàsiques entre bombers: vetllar per la seguretat de tots; deixant d’aquesta manera sol entre el fum i les flames un bomber, el Joan.
Des de la Generalitat i des del cos de Bombers, es va establir un relat únic i estèril al negar les explicacions que la família es mereixia, cobrint-se les espatlles a costa de manipular i silenciar informacions. Entenem que això respon a un intent desesperat per no responsabilitzar-se de la mort d'un bomber, mort i abandonat en acte de servei. Com si les nostres vides no mereixessin dignitat.
Des d'aleshores, és gràcies a la força incansable de familiars i amics que s'han anat podent esclarir alguns dels fets que envolten la mort del Joan. Aquest procés desgastant, judicialment i emocionalment, ha estat sempre amb els impediments que les institucions han posat pel mig. Però cal recordar que quan mor una persona que estimes, és humà voler entendre què va passar, arribar al final de la qüestió. El Joan va seguir ensenyant un cop descansava en pau el que significa lluitar pel que és just, i des d'aleshores aquí seguim, familiars, amics i companys, mantenint viva la seva xarxa de suport mutu, teixida amb amor i compromís.
Seguim reclamant VERITAT, JUSTÍCIA i GARANTIA DE NO REPETICIÓ.
Veritat
perquè encara reclamem i necessitem saber què li va passar al Joan durant aquella hora agònica.
Justícia
perquè no s'ha pogut determinar el motiu de la seva mort ni reparar
el dany emocional ocasionat al seu entorn
No repetició
perquè no s'han establert les modificacions necessàries per evitar que tornin a cometre's els mateixos errors al cos de bombers.
